Valorar una empresa no consisteix només a aplicar una fórmula sobre un full de càlcul. Tampoc basta mirar el balanç, multiplicar l’EBITDA per un coeficient o prendre com a referència allò que algú estaria disposat a pagar en una negociació concreta.
El valor d’una empresa depèn de molts factors: la seva capacitat real de generar beneficis, la seva posició en el mercat, la qualitat dels seus actius, l’endeutament, els riscos jurídics, l’estabilitat dels seus clients, el sector en què opera i, molt especialment, la finalitat per a la qual es fa la valoració.
No és el mateix valorar una empresa per vendre-la, per separar un soci, per planificar una successió familiar, per fer una ampliació de capital, per afrontar una operació de reestructuració o per analitzar-ne la viabilitat en un context de tensió financera. En cada cas, la pregunta de fons canvia. I quan canvia la pregunta, també ha de canviar l’enfocament.
Un dels errors més habituals és assumir que el valor d’una empresa queda reflectit fidelment en els seus comptes anuals. Els comptes són imprescindibles, però no sempre mostren tot allò que importa.
El balanç pot dir molt sobre una empresa, però també pot amagar diferències rellevants entre el valor comptable i el valor econòmic real. Això passa amb especial claredat quan la societat té actius immobiliaris adquirits fa molts anys.
En termes comptables, els immobles solen aparèixer registrats pel seu preu d’adquisició, amb els ajustos que corresponguin, incloses amortitzacions i possibles deterioraments. Això significa que una nau, un local, un solar o un edifici comprat fa vint o trenta anys pot figurar en balanç per un import molt inferior al seu valor actual de mercat.
També pot passar el contrari: que un immoble aparegui comptabilitzat per un valor que no sigui recuperable si el mercat ha canviat, si l’actiu està deteriorat o si el seu ús econòmic ja no justifica aquella valoració.
Per això, en una valoració seriosa, el balanç s’ha de llegir, però no s’ha d’acceptar sense anàlisi.
En empreses familiars, societats patrimonials, negocis hotelers, empreses industrials, constructores, comerços històrics o societats amb locals en propietat, el pes dels immobles pot alterar de manera decisiva el resultat de la valoració.
Una empresa pot tenir una rendibilitat operativa modesta, però conservar actius immobiliaris molt rellevants. També pot passar que el negoci funcioni bé, però que els seus actius estiguin sobrevalorats, mal classificats, gravats amb càrregues o vinculats a deutes que redueixen significativament el valor net.
En aquests casos convé revisar, com a mínim, diverses qüestions.
La primera és la diferència entre valor comptable i valor de mercat. El valor comptable pot estar molt allunyat de la realitat si l’immoble es va adquirir fa temps. No es tracta de “revaloritzar” automàticament el balanç, sinó d’ajustar la valoració econòmica de l’empresa per entendre quin patrimoni existeix realment.
La segona és l’existència de càrregues, hipoteques, garanties, afeccions urbanístiques, arrendaments o limitacions d’ús. Un immoble no val el mateix lliure de càrregues que afecte a un deute important o subjecte a un contracte que limita la seva explotació.
La tercera és la utilitat de l’actiu per al negoci. No és igual un immoble necessari per a l’activitat que un actiu prescindible, ociós o susceptible de venda. En una valoració empresarial, l’immoble s’ha d’analitzar dins la lògica del negoci, no de manera aïllada.
La quarta és la possible existència de deterioraments. A la pràctica, això obliga a demanar-se si determinats actius estan correctament valorats o si convé fer ajustos per no construir una valoració sobre xifres poc realistes.
No existeix un únic sistema vàlid per valorar una empresa. El més habitual és utilitzar diversos mètodes i contrastar-ne els resultats. Cada mètode il·lumina una part diferent de la realitat.
El valor comptable parteix del patrimoni net reflectit en els comptes. És una referència bàsica, però sol ser insuficient.
El valor comptable ajustat intenta corregir aquesta limitació. Per fer-ho, revisa actius i passius per acostar-los a una realitat econòmica més raonable. Aquí entren els ajustos sobre immobles, existències, crèdits de dubtós cobrament, deutes no comptabilitzats, contingències, provisions insuficients o actius que ja no tenen el valor que figura als llibres.
Aquest mètode pot ser útil en empreses amb molt patrimoni, societats familiars, empreses immobiliàries o societats en què els actius pesen més que la capacitat de generar beneficis. Però no s’hauria d’utilitzar de manera aïllada si l’empresa té una activitat econòmica rellevant.
El mètode de múltiples compara l’empresa amb operacions o companyies similars. Per exemple, es pot aplicar un múltiple sobre l’EBITDA, les vendes o altres magnituds.
És un mètode molt utilitzat en compravendes d’empreses perquè connecta amb la lògica del mercat: quant s’està pagant per negocis semblants. Ara bé, exigeix prudència. Dues empreses del mateix sector poden tenir riscos molt diferents.
No val el mateix una empresa amb clients diversificats que una altra dependent de dos comptes clau. No val el mateix una empresa amb un equip directiu sòlid que una altra dependent del fundador. No val el mateix una societat amb contractes ordenats que una altra amb acords verbals, litigis latents o marges poc clars.
El múltiple pot orientar, però no substitueix l’anàlisi.
El descompte de fluxos de caixa parteix d’una idea senzilla: una empresa val per la seva capacitat futura de generar caixa.
És un mètode tècnicament sòlid, però molt sensible a les hipòtesis. Petits canvis en previsions de vendes, marges, inversions, deute, tipus de descompte o creixement futur poden alterar molt el resultat.
Per això, aquest mètode exigeix entendre bé el negoci. No basta projectar números. Cal saber si les vendes són recurrents, si els contractes són estables, si els costos estan controlats, si existeix dependència de persones clau, si el mercat creix o madura i si l’empresa té capacitat real de sostenir les seves previsions.
En empreses en creixement, aquest mètode pot ser especialment útil. Però també pot generar valoracions artificials si les previsions són massa optimistes.
El valor de liquidació respon a una altra pregunta: quant quedaria si l’empresa deixàs d’operar, vengués els seus actius i pagàs els seus deutes.
Aquest enfocament és rellevant en situacions de crisi, insolvència, conflictes societaris greus o anàlisi d’alternatives. No sempre representa el valor d’una empresa en funcionament, però pot ser imprescindible per entendre el sòl econòmic d’una negociació.
En alguns casos, el valor com a negoci en marxa serà superior al valor de liquidació. En altres, especialment quan l’activitat destrueix caixa o depèn d’actius vendibles, la comparació pot ser determinant.
Valorar una empresa industrial no és el mateix que valorar una empresa hotelera, una societat patrimonial, una companyia tecnològica, una constructora o una empresa de distribució.
Cada sector té les seves pròpies regles econòmiques. En alguns negocis pesa més l’immoble. En altres, la cartera de clients. En altres, la marca, l’equip, la tecnologia, les llicències, la ubicació, els contractes o la capacitat comercial.
A Mallorca, per exemple, moltes empreses tenen una relació directa o indirecta amb el turisme, l’immobiliari, la construcció, el comerç, els serveis auxiliars, la logística o l’empresa familiar. En aquests sectors, la valoració no es pot separar del context local, de l’estacionalitat, del cost financer, de la dependència de determinats clients o de l’evolució del mercat.
Una empresa pot semblar rendible en un bon any i ser molt més fràgil si s’analitzen cicles complets. Per això, la valoració ha de mirar més enllà del darrer exercici.
Una valoració no s’hauria de limitar als números. Els riscos jurídics poden afectar directament el valor de l’empresa.
Un conflicte entre socis, contractes mal redactats, impagaments rellevants, litigis pendents, garanties personals, deutes amb administracions públiques, dependència d’autoritzacions administratives o falta de documentació societària poden reduir el valor o condicionar una operació.
També pot passar que l’empresa tengui més valor del que sembla, però que aquest valor no sigui fàcilment realitzable perquè existeixen bloquejos societaris, manca de pactes clars o desacords familiars.
En aquests casos, el valor no depèn només de quant val l’empresa “sobre el paper”, sinó de si aquest valor pot convertir-se en una operació viable.
La valoració no sempre té com a finalitat fixar un preu exacte. Moltes vegades serveix per ordenar una negociació o per prendre decisions.
En una sortida de soci, ajuda a evitar posicions purament emocionals. En una empresa familiar, permet separar patrimoni, negoci i expectatives. En una compravenda, ajuda a defensar un rang raonable. En una situació de crisi, permet comparar alternatives: continuar, vendre actius, reestructurar deute, cercar inversors o preparar una sortida ordenada.
Per això, una bona valoració no hauria d’acabar només amb una xifra. Hauria d’explicar quines hipòtesis s’han utilitzat, quins riscos existeixen, quins ajustos s’han fet i quin marge de negociació pot tenir sentit.
L’objectiu de valorar una empresa no és obtenir un número aparentment precís. És entendre què hi ha darrere aquell número.
Una valoració útil ha d’ajudar l’empresari, l’administrador o el soci a respondre preguntes concretes: què val realment l’empresa, quina part del valor depèn dels actius, quina part depèn dels beneficis futurs, quins riscos poden reduir-lo, quins ajustos s’han de fer sobre els comptes i quines decisions convé prendre abans de negociar.
A Capllonch Advocats treballam amb empreses que necessiten criteri jurídic i visió empresarial en moments de creixement, tensió o conflicte. En una valoració d’empresa, aquesta combinació és especialment important: els números importen, però les conseqüències jurídiques, societàries i estratègiques també.
Abans d’acceptar una xifra, discutir una sortida de soci, vendre una participació o prendre una decisió rellevant, convé revisar l’empresa amb mètode. Perquè una valoració mal plantejada no només pot distorsionar el preu. També pot conduir a una mala decisió.
Si necessites valorar una empresa, revisar una sortida de soci o analitzar una operació societària, sol·licita una reunió amb Capllonch Advocats per estudiar el cas amb criteri jurídic i empresarial.
